Volem informar-vos de la situació actual que estem vivint al centre i del nostre profund malestar davant l’estat d’abandonament per part de les administracions competents.
Fa uns dies, després de les fortes pluges, vam descobrir que l’aigua s’havia filtrat i havia fet malbé la talla del marc d’una finestra del menjador, fins al punt que caigué un tros, damunt les cadires. Hui hem viscut una situació gairebé dantesca: en desaiguar l’aigua acumulada al sostre del menjador per por a que cedís l’estructura degut al pes, ha començat a brollar pels col·lectors del clavegueram. Les imatges són realment esgarrifoses.
El professorat del centre, degut a la deixadesa de l’Ajuntament, es veu obligat a desobstruir els col·lectors per evitar que l’aigua s’acumule i inunde el pati, una tasca que evidentment no els correspon.
El pi verot, el nostre arbre emblematic, ha hagut de ser apuntalat per motius de seguretat. S’han sol·licitat tanques per evitar que l’alumnat hi puga accedir, ja que es tracta d’un arbre protegit i sembla que no és viable la seva poda.
Fa mesos que aquestes tanques s’han demanat, però encara no han arribat, i mentrestant la zona continua sent un risc potencial, tot i que actualment està acordonada.
A més, les tanques que separen l’institut de l’escola es troben en molt mal estat i representen un perill real per als infants. Rovellades i a punto de caure. Sembla que el problema és que l’institut depèn de la Conselleria i l’escola de l’Ajuntament, i cap de les dues administracions assumeix la responsabilitat de resoldre-ho. Mentrestant, els nostres alumnes continuen exposats a situacions de risc que són intolerables.
Tampoc cal oblidar que durant el mes de setembre, donat que les aules no tenen climatització, els xiquets i xiquetes estan sotmesos a temperatures diàries d’entre 27 i 32 graus. És evident que les infraestructures de l’escola han de complir uns mínims per garantir la salut i el benestar dels nostres infants.
Finalment, els retards en els pagaments per part de l’administració estan generant una situació econòmica molt complicada, fins al punt que no disposem de liquiditat per adquirir productes bàsics com ara sabó de mans o paper higiènic.
Tot plegat ens porta a una conclusió trista: sembla que, entre totes les prioritats de la Conselleria i l’Ajuntament, l’educació pública és la menys important.
Es important que sapigueu el que està passant i que famílies, docents, personal i equip directiu estem tots units per fer que se’ns escolte.
Volem una escola segura!
Atentament,
AFA El Saler
0 commentarios