Tot i reconéixer que la gestió després d’una tragèdia com aquesta pot ser complexa, hi ha un seguit de decisions per part de la Conselleria que no estan a l’alçada de la ciutadania a qui representen. Les escoles i les famílies ens sentim abandonades per una incompetència flagrant del conseller Rovira, que sembla completament perdut. Fa un parell de setmanes, la Plataforma de l’Ensenyament, que aglutina la Federació d’Associacions de Mares i Pares i els principals sindicats del sector, va demanar la dimissió del president i del conseller. En l’últim Consell Escolar es va debatre quines accions es podrien dur a terme per intentar fer pressió i redreçar una situació que és del tot rocambolesca.

Fem un repàs d’aquestes situacions:

  1. Infància desatesa
    L’atenció emocional, psicològica i assistencial de la infància afectada és pràcticament inexistent. Aquesta tasca recau únicament en alguns voluntariats o treballadores socials municipals molt implicades, sempre que no estiguen elles mateixes damnificades.
  2. Professorat sense reubicació
    Mestres de centres afectats que no han patit danys personals continuen sense treballar ni ser recol·locats en escoles acollidores. Mentrestant, aquestes escoles han vist com augmenta el nombre d’alumnes que han d’atendre, però sense prou professorat, ja que molts mestres també són damnificats per la DANA.
    Com es pot justificar aquesta situació?
  3. Alumnat sense escolaritzar
    Després d’un mes i dos dies, encara hi ha alumnat d’Infantil, Primària i Secundària sense ser acollit en cap centre educatiu.
  4. Descoordinació entre nivells educatius
    Els centres d’educació infantil i primària han funcionat com a centres acollidors des de la primera setmana després de reprendre les classes (4 de novembre). En canvi, els centres de secundària no han assumit aquest rol.
  5. Recol·locació tardana i en condicions inadequades
    L’alumnat de secundària començarà a ser recol·locat a partir de desembre, en horari de vesprada i en altres poblacions (per exemple, l’alumnat de l’IES de Catarroja es desplaçarà a Picassent), però sense servei de transport escolar. Aquesta situació impedeix que l’alumnat puga gaudir de les seues activitats esportives, musicals o artístiques, reconegudes com a essencials segons la llei 39/2022 de l’Esport.
    A més, aquest horari priva els joves de temps en família durant la vesprada-nit i els deixa sense supervisió durant el matí, quan els seus progenitors treballen. Famílies desolades, cases destrossades i sense vehicles es veuen obligades a adaptar-se a aquesta situació, afegint canvis indesitjats i tensions a un escenari ja molt complicat.
  6. Transport escolar insuficient i condicions laborals injustes
    El transport escolar habitual no funciona amb regularitat ni puntualitat, ja que s’han ampliat les rutes sense augmentar el nombre d’autobusos disponibles. Com a solució, s’ha optat per reduir de manera unilateral i il·legal la jornada laboral de les monitores de transport, passant de 17 a 10 hores setmanals, amb una reducció salarial de 400 €, tot i que continuen assumint les mateixes responsabilitats.
  7. Centres enderrocats i dispersió de l’alumnat
    Els centres d’educació que han de ser enderrocats o necessiten reformes importants per tornar a ser operatius (com alguns CEIPs de Paiporta) començaran el 2 de desembre en centres acollidors de València. No obstant això, l’alumnat d’Infantil serà enviat a un centre i el de Primària a un altre, separant-se així companys i germans.
    La Conselleria argumenta que, amb transport i menjador escolar subvencionats, el problema està resolt. Però, com pot un equip directiu gestionar dos centres alhora? Com poden les famílies, sense vehicles, atendre urgències o recollir els seus fills si estan en llocs diferents? Aquesta divisió incrementa encara més l’angoixa i les dificultats d’unes famílies ja damnificades.
  8. Sobrecàrrega de responsabilitats als equips directius
    La direcció dels centres educatius es troba obligada a donar explicacions diàries a famílies, professorat i alumnat sobre decisions que provenen directament d’inspecció o de la Direcció Territorial. Tot i això, els equips directius han d’acatar aquestes ordres de manera taxativa, com a funcionaris públics que estan a disposició de l’administració.
Categorías: Blog

0 commentarios

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *