Llegia l’altre dia una frase de Paulo Freire en la qual deia que l’escola no és només un lloc on treballar i estudiar, sinó que és un espai en el qual crear llaços d’amistat. I em va vindre ràpidament al capdavant la nostra pineda. Sí, perquè la nostra escola no és una escola de barri, no tenim un parc pròxim en el qual coincidir a les vesprades, vivim en diferents barris, i fins i tot a diversos quilòmetres de distància unes famílies d’unes altres, però a canvi tenim una cosa fabulosa: la pineda.
La pineda és el nostre espai de socialització, és el punt de trobada després de classe, sobretot els divendres, és el lloc on les famílies ens coneixem, on veiem als nostres fills i filles interactuar amb els seus iguals. La pineda no té gronxadors, però ni falta que fa: té arbres, pals i terra, i amb això s’entretenen els xicotets. Amb això desenvolupen la seua imaginació, es construeixen cabanyes i es busquen amagatalls. La pineda és també el lloc on celebrar aniversari a l’aire lliure. La pineda és vida, en tots els sentits, i hem d’aprofitar-la.
En una societat fortament individualitzadora com la nostra, es fa necessari teixir aqueixos llaços de socialització i amistat dels quals parla Freire. Ja deia Aristòtil que l’ésser humà és un ser social per naturalesa: necessitem el contacte amb l’altre, formar grups i reconéixer-nos pertanyents a ells per a desenvolupar-nos com a persones. I ací entra en joc la pineda com a espai per a les famílies, per a conéixer-nos, per a conversar, per a compartir i discutir idees, per a impulsar projectes de tota mena…
Sens dubte, la pineda és una cosa que ens beneficia a tots i totes: als xiquets fonamentalment com a lloc d’esplai, a nosaltres per a crear grup i, com a conseqüència d’això, els nostres fills i filles creixeran en un ambient de «família extensa», un ambient segur en el qual poder expressar els seus sentiments i temors, resoldre els seus problemes i, en definitiva, desenvolupar-se en societat.
VIVAMOS LA PINADA
Leía el otro día una frase de Paulo Freire en la que decía que la escuela no es solo un lugar donde trabajar y estudiar, sino que es un espacio en el que crear lazos de amistad. Y me vino rápidamente a la cabeza nuestra pinada. Sí, porque nuestra escuela no es una escuela de barrio, no tenemos un parque cercano en el que coincidir por las tardes, vivimos en distintos barrios, e incluso a varios kilómetros de distancia unas familias de otras, pero a cambio tenemos algo fabuloso: la pinada.
La pinada es nuestro espacio de socialización, es el punto de encuentro después de clase, sobre todo los viernes, es el lugar donde las familias nos conocemos, donde vemos a nuestros hijos e hijas interactuar con sus iguales. La pinada no tiene columpios, pero ni falta que hace: tiene árboles, palos y tierra, y con eso se entretienen los pequeños. Con eso desarrollan su imaginación, se construyen cabañas y se buscan escondites. La pinada es también el lugar donde celebrar cumpleaños al aire libre. La pinada es vida, en todos los sentidos, y hemos de aprovecharla.
En una sociedad fuertemente individualizadora como la nuestra, se hace necesario tejer esos lazos de socialización y amistad de los que habla Freire. Ya decía Aristóteles que el ser humano es un ser social por naturaleza: necesitamos el contacto con el otro, formar grupos y reconocernos pertenecientes a ellos para desarrollarnos como personas. Y aquí entra en juego la pinada como espacio para las familias, para conocernos, para conversar, para compartir y discutir ideas, para impulsar proyectos de todo tipo…
Sin duda, la pinada es algo que nos beneficia a todos y todas: a los peques fundamentalmente como lugar de esparcimiento, a nosotros para crear grupo y, como consecuencia de ello, nuestros hijos e hijas crecerán en un ambiente de «familia extensa», un ambiente seguro en el que poder expresar sus sentimientos y temores, resolver sus problemas y, en definitiva, desarrollarse en sociedad.
0 commentarios